Compartim activitats: «Coronavirus, sí? Diftèria, no?»

En aquesta sessió l’Anna i l’Esteve ens han presentat l’activitat que estan dissenyant titulada “Coronavirus, sí? Diftèria, no? Cal vacunar-se de malalties gairebé oblidades?”. En aquesta activitat es proposa un joc de rol d’un debat televisiu on es debat la necessitat de la vacunació a partir de les defenses de l’organisme i els requeriments de la societat. Podeu trobar la presentació de l’activitat aquí.

A partir de les seves idees, ens van plantejar diversos dubtes o reptes de l’activitat que havien identificat, per exemple, si donar a l’alumnat moltes notícies i informacions diferents, o si, per contra, donar poca informació i molt triada. També van plantejar el dubte de com aconseguir una activitat autèntica si l’alumnat ràpidament podia veure quin era el posicionament del professorat vers les vacunes, que va obrir un torn de debat al voltant de l’activitat.

En Julià apunta que quan hi ha falta de diferents arguments l’activitat deixa de ser autèntica i que, a vegades, cal fer “d’advocat del diable” per tal que sorgeixi l’argumentació. L’Elena, d’altra banda, comenta que el fet que aparegui la font de la informació pot fer decantar molt la balança, i si no és l’objectiu de l’activitat, proposa potser treure la font. La Neus apunta que estaria bé afegir documents del moviment antivacunes que no només siguin de premsa. La Begoña B. ens comparteix un article sobre les vacunes publicat a Enseñanza de las ciencias. 

A partir d’aquestes primeres intervencions l’Anna i l’Esteve comenten que l’objectiu de l’activitat és justament treballar la capacitat d’argumentació de l’alumnat.

La Neus ens fa plantejar fins a quin punt la ideologia influeix en l’argumentació, i apunta que el tema de les vacunes segueix generant molta controvèrsia. La Mei, d’altra banda, comenta que el fet de forçar un grup a favor i un grup en contra promou que els acostumem a “manipular” l’argumentació i suggereix buscar la manera de que surtin diferents arguments que siguin reals. La Mariona comenta que no es pot separar el missatge de l’emissor, i que davant d’un text, l’alumne es posiciona amb tots els elements, tenint també en compte que s’ha d’incloure el nivell emocional. El Miquel afegeix que aquest és un tema que ens pot portar a discutir a l’aula sobre fins a quin punt la llibertat individual passa per davant de la del grup. 

El Jordi destaca que necessitem que hi hagi un conflicte perquè l’alumnat discuteixi, i proposa situar el conflicte socio-científic de les vacunes des de la posició que aquestes funcionen, i el debat gira al voltant de quin risc assumim o no. A més més, apunta que tots tenim biaixos, i que una de les coses que hauríem d’aprendre és a detectar-los i identificar els nostres per ser-ne conscients. La Laia, recuperant el debat de l’inici, apunta que la font és molt important per confiar o no en una informació. El Víctor planteja el problema de quan hi ha persones que no comparteixen el mateix marc de valors. 

L’Esteve llença un nou dubte que els hi va sorgir i és com encaixa la plantilla de pensament crític que estem utilitzant per dissenyar amb altres elements necessaris pel professorat, com ara els criteris d’avaluació, les competències, etc. La Neus apunta que les competències del currículum són canviants i només de l’àmbit català. El Jordi comenta que al professorat li va bé criteris en una activitat concreta, i per tant criteris vinculats a un instrument concret, que sí que podria ser d’utilitat. 

A la segona part del LIEC hem començat a parlar sobre la estructura de la publicació que estem pensant sobre pensament crític. Es proposa que els contextos de pensamentít crics que es pensaven vagin lligats a les activitats d’aula d’exemple. Es proposa per la següent sessió començar a formar equips per dissenyar activitats o veure quins són els contextos que ja tenim o que podem aprofitar.

Podeu consultar aquí la presentació de la sessió.

Iniciem el curs 20-21 al Grup LIEC!

Aquest curs el LIEC ha començat amb la sessió del passat dimecres 14 d’octubre on vam tenir la oportunitat de donar la benvinguda als nous membres, recordar el que vam fer el curs passat i pensar en les activitats per aquest nou curs. A més a més, el Víctor López ens ha compartit l’activitat AppCheckers sobre validació d’apps que va dur a terme el curs passat amb el seu alumnat.

La sessió es va iniciar amb el recordatori per part de la Conxita sobre els terminis per enviar comunicacions als propers congressos de Enseñanza de las Ciencias i ESERA 2021. També, vam recordar totes els activitats i discussions que vam tenir el curs passat i que reprenem enguany.

Quadre resum de les activitats del curs 19-20.

Posteriorment, la Digna ens va recordar els objectius del Projecte ESPIGA, finançat pel MICINN, en el que està involucrat el Grup LIEC, i el seu grau d’assoliment fins el moment. Ens va emplaçar a seguir desenvolupant els objectius 2 i 3 dissenyant activitats que fomentin el pensament crític i identificant les seves potencialitats i dificultats. D’altra banda, també es va proposar fer una publicació amb totes les activitats que estem dissenyant al voltant de la idea d’ “Ensenyar i aprendre ciències a l’era de la post-veritat” que va ser molt ben rebuda per part de tothom, però es va proposar buscar un títol més provocador.

A la segona part de la sessió el Víctor López ens presenta un projecte d’aula AppCheckers que va poder realitzar el curs passat amb el seu alumnat. Aquesta activitat té per objectiu fomentar el pensament crític a través de desenvolupar idees com la verificació o la fiabilitat, a partir del repte de decidir com de fiable és una app del mòbil. 

El projecte s’estructura en 4 fases: 1) Què vol dir una app que fa una mesura falsa o enganyosa?; 2) Disseny i realització d’un experiment per posar a prova l’app; 3) Elaboració d’una escola de criteris de fiabilitat; 4) Elaboració d’un vídeo de “app check”. 

El Víctor ens va anar desenvolupant les diferents fases del projecte a mesura que ens ensenyava exemples de produccions de l’alumnat. A més a més, ens va ensenyar diferents vídeos fets per l’alumnat on explicaven l’experiment que havien fet, els resultats obtinguts i com a conclusió quina fiabilitat li donaven a la app.

A continuació es va obrir un torn de preguntes on diferents persones van comentar que l’activitat els hi havia semblat molt interessant. La Núria Solsona va comentar que seria interessant veure els biaixos de gènere a l’hora de triar app. La Núria Domènech explica que ella també va fer l’activitat a l’aula i destaca dos punts forts de l’activitat, d’una banda, que són recerques úniques i d’altra banda, que les recerques no eren una cosa aliena a l’alumnat sinó que era un context molt proper. La Digna i la Neus parlen de la possibilitat de que l’alumnat construeixi la seva base d’orientació, i la Neus destaca que el coneixement que s’està treballant és molt rellevant. La Begoña Burgoa pregunta si diferents grups han provat de validar la mateixa app i que seria interessant per comparar-ho. El Víctor respon que va deixar molta llibertat a l’alumnat a l’hora de triar i que cada grup va fer una app diferent, però que seria interessant fer-ho, i que degut al confinament no es va poder fer una gran reflexió posterior amb tot el grup-classe.

Finalment, com a clausura de la sessió, la Conxita destaca que hauríem de veure com encaixar aquestes activitats amb la plantilla que es va treballar el curs passat sobre pensament crític perquè ens pugui servir de guió per pensar en les habilitats i disposicions del pensament crític que es promouen.

La revista Enseñanza de las Ciencias organitza el XI Congreso de Investigación en Didáctica de las Ciencias

Volem compartir la carta d’informació que ens han fet arribar des de la revista Enseñanza de las Ciencias per participar al XI Congreso de Investigación en Didáctica de las Ciencias:

Estimados/as amigos/as,

Del 7 al 10 de septiembre de 2021 se celebrará el XI Congreso de Investigación en Didáctica de las Ciencias, que organiza la revista Enseñanzas de las Ciencias.

El Congreso tiene como tema principal en esta edición lema “Aportaciones de la educación científica para un mundo sostenible”, aunque se podrán presentar comunicación en estas líneas temáticas.

A esta décima edición se podrán presentar trabajos en la modalidad de simposios y comunicaciones cortas. El plazo de envío empezará el próximo 7 de septiembre y finalizará el 30 de noviembre de 2020.

Toda la información de cómo participar, los plazos de inscripción etc., los podéis consultar en la página web www.congresoenseciencias.org, en la que próximamente estará disponible un avance del programa.

El Congreso también estará presente en las redes sociales y puedes seguirlo a través de su perfil en twitter @CongresoEnsCC  y su página en Facebook  https://www.facebook.com/Congresoenseciencias

Esperamos que esta información sea de vuestro interés.

Un cordial saludo,

Dirección del XI Congreso Internacional de Investigación en Didáctica de las Ciencias

Pedro Rocha dos Reis. Universidad de Lisboa
Florentina Cañada Cañada. Universidad de Extremadura

Calendari

enero 2021

Lun Mar Mié Jue Vie Sáb Dom
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
15
16
17
18
19
20
21
22
23
24
25
26
27
28
29
30
31

 

3 febrero, 2021
3 marzo, 2021
7 abril, 2021
5 mayo, 2021
2 junio, 2021