La sessió del LIEC d’ahir dia 4 de març es va plantejar com un taller de disseny d’activitats didàctiques que fomentessin el pensament crític. Tot i així, vam poder reflexionar al voltant de diferents idees que comentarem.
Per una banda, es vam voler compartir una sèrie de notícies. Entre elles, vam recomanar la lectura d’un nou llibre:
Alguns dels components del LIEC van comentar que l’autor es conegut per participar de plataformes com Science Bits i a la vegada, es van recuperar reflexions sobre les formes de fer recerca, contrastant recerques molt concretes i centrades en buscar evidències de petites accions en comparació a recerques no tant centrades en evidències però que tenen en consideació un marc social més ampli.
A continuació vam proposar una activitat basada en un altre llibre:
Aquest llibre treballa molt amb la idea de rutines de pensament, habilitats com la resolució de problemes, etc. D’aquesta manera, vam proposar analitzar una de les rutines que planteja sobre com resoldre problemes a l’aula i vam valorar els pros i contres. En l’activitat es plantejama un problema: com disminuir el soroll d’una cafeteria. Llavors es plantegen solucions, se n’escull 1, se’n pensen els pros i contres i es revisa per oferir una segona proposta més refinada i millorada.
En aquesta discussió, en Joan Aliberas va comentar que aquesta activitat planteja cometències de tipus més social i que van vinculades a la idea de projecte (ABP), que busca una solució a temes reals. Per ell, s’han de distingir els moments en que es fa ciència i els moments que volem arribar a un resultat de forma planificado. En un cas es tracta d’un projecte algorítmic, on hi ha preguntes de «com ho farem?» i es planifica un procés. En un altre cas, es tracta d’un projecte heurístic, on apareixen coses que no acabem d’entendre alguna cosa i es va explorant en un procés prèviament no planificat. Amb aquesta proposta, en Joan creu que no resulta sa barrejar ambdós tipus de processos i que cadascun ha de tenir el seu espai, ja que les dues tenen un poder pedagògic important i resulta interessant que tinguin el seu espai independent.
La Mariona E. diu que realment no es planteja bé el problema: el problema no és reduir el soroll, sinó que ens molesta. Per tant distingeix entre el plantejament del problema i solució del problema. Per resoldre’l cal definir-lo bé, i això creu que no està recollit en l’activitat del llibre.
En Jordi Domènech, per altra banda distingeix entre preguntes científiques de les que no i proposa que si la pregunta fos: Per què hi ha tant de soroll? Es podrien instrumentalitzar continguts associats a un model científic escolar tot i que no fos de forma completa.
En Julià H. afegiria preguntes per fer una mena de receca abans: Què es el so? com es mesura? com es transmet?
Per altre costat l’Anna Marbà creu que a l’activitat li falta veure a qui afecta aquesta solució que es proposa i no nomes pros i contres, sino també l’ambit social al que afecta.
Amb totes aquestes idees, plantegem la segona part de la sessió, on recuperem el disseny de l’activitat iniciada algunes sessions anteriors amb l’objectiu més concret de dissenyar una activitat curta. Per això, vam modificar l’esquema de la sessió de gener: (veure entrada de la sessió) i vam compartir algunes propostes.
Alguns dels temes on s’emarcaven les activitats proposades van ser: les apps que mesuren «coses», les mesures de protecció contra el coronavirus o les zones de baixes emissions. Algunes d’elles, com la que va proposar en Víctor, ja s’estàn portant a terme i les podeu seguir per Twitter:
Neus Sanmartí va aprofitar per recomanar-nos un llibre que ha sortit fa poc de en Davida Perkins i que va en la línea del presentat anteriorment i que està actualitzat:
Us compartim la presentació de la sessió:
