El passat dia 8 de gener vam començar l’any molt actius pensant com podríem iniciar el disseny d’activitats que fomentin el pensament crític a través de contextos controvertits per la ciència i la societat. A través de la següent plantilla, vam treballar en grups pensant contextos i objectius per treballar el pensament crític a l’aula de Ciències:
Després de compartir quins contextos i objectius didàctics ens havíem plantejat, vam apreciar una confluència cap a 5 temàtiques principals:
L’horòscop i les prediccions astrològiques
Aquesta proposta esta basada en veure com d’identificats es senten els alumnes amb els textos suposadament astrològics que havien rebut. La gràcia de l’activitat es que la majoria de la classe es podia sentir altament identificada en dos textos antagònics però que destacaven aspectes positius i molt generals amb els que fàcilment un es pot sentir identificat. Us compartim els textos per si voleu fer l’activitat:
En relació al canvi climàtic van sorgir aquestes controvèrsies:
L’impacte del consum de carn sobre el canvi climàtic a través de notícies. L’objectiu es posicionar-se sobre el consum de carn.
El cotxe elèctric com a solució de l’escalfament global.
Les zones de baixes emissions a Barcelona i la seva eficàcia.
La tecnologia genètica
Aquest context va anar lligat a l’elecció dels caràcters i també al questionament de la teoria de l’evolució de Darwin. En aquest bloc també podriem considerar la controvèrsia de l’elecció entre vacunar o no vacunar.
Durant aquesta posada en comú, van aparèixer algunes reflexions interessants. Per una banda, sobre el canvi climàtic es va parlar de distingir entre el què passa (si es recuperable o no) i el que s’hauria de fer ( qui ha de prendre responsabilitats i amb quines mesures). També es va comentar la dificultat de plantejar controvèrsies a nivells de primària i només a partir de 4t d’ESO.
En relació a la competència epistèmica també va haver una reflexió de la Mercè Izquierdo sobre el seu significat on destaca que hauria de ser allò que abraça tota l’activitat. El que estaríem buscant amb aquest concepte és que l’alumne fos capaç d’argumentar tenint en compte l’efecte del context i les emocions que desperta en el posicionament final. És a dir, segons el context on es plantegi l’activitat (i les experiències que fomenti) , aquest condicionarà els arguments que s’utilitzen. Amb aquesta premisa, el contingut que desenvolupi l’alumne també dependrà d’aquesta realitat.
Un cop havent realitzat aquesta primera part, vam explorar el món de les preguntes des de la perspectiva filosòfica amb l’ajuda de Manuela Gómez.A través de la presentació de les següents preguntes, ens va proposar seleccionar una d’elles i pensar per a qui seria important:
1. Una cosa pot ser real si no es pot veure o tocar?
2. Què tindrem en compte per saber si les orques són mamífers? 3. Hi ha residus més perillosos que d’altres?
4. Com distingim una decisió raonable d’una que no ho és?
5. Té límits la llibertat personal?
6. Quina relació hi ha entre l’espai i el temps?
7. Com podem estar segurs de la veritat d’una afirmació?
8. Com sap una dent quan ha de caure?
9. Pots imaginar una circumstància on l’aigua no apagui el foc? 10. Quan una persona creix, què es manté i què canvia?
Aquesta activitat va fomentar reflexions com les que comparteix el nostre company Víctor López:
Us adjuntem un petit escrit més estès on profunditzar més sobre aquestes preguntes.
