L’octubre hi ha unes jornades per treballar el pensament crític a l’aula La begonya ens ho explica.
Encuentros, s’acaba el termini!
Avui ens ha visitat la Inés M. Bargiella de la USC que fa la tesi sobre el pensament crític i l’ensenyament de pràctiques científiques a educació infantil. Primer ens va presentar el projecte CRITHINKEDU on esta inmersa la seva recerca, que va culminar amb un informe divulgatiu sobre el pensament crític.
Al final de la seva presentació sorgeix la pregunta: què entenem com a pensament crític a educació infantil? Difícil pregunta! Mariona ho veu com la «llavor» que plantem i que, suposant que la fem evolucionar en una progressió, s’acaba convertint en un pensament crític.
A continuació, la Conxita ens presenta la importància de les bones preguntes a través de la feina de la Montserrat Roca, basant-se en els següents articles:
Neus Sanmartí matitza que quan s’analitzaven les preguntes, el tipus de pregunta que més mancaba eren les de comprovació.
A continuació es van associar les preguntes al cicle d’aprenentatge i es van associar els tipus de pregunta amb el cicle. La Neus comenta que el que falta més del cicle és la part d’estructuració. Pensa que això no s’ha de perdre perquè sinó falta un moment d’abstracció i síntesi i el coneixement es perd.
Es parla que en els projectes escolars cal tenir en compte la complexitat d’estructurar les idees clau de cada disciplina i entre les disciplines.
La Manuela en llegeix un extracte d’un diàleg a infantil i defensa que es pot treballar el pensament crític a infantil. Destaca per exemple la importància de traudir en diferents llegunatges el mateix significat. Ens fa la reflexió sobre que el pensament crític és una abstracció nostra, no existeix per si sol i que les professores el poden treballar amb o sense adonar-se’n.
Visitant les preguntes associades a l’exploració, es destaquen preguntes com: Què et sorpren? Aquesta pregunta permet convidar a l’alumnat a participar.
Per aquells que voleu aprofundir més en el pensament crític, us deixem una lectura interessant a suggerència de Manuela, la traducció d’un escrit d’en Mathew Lipman:
