En aquesta sessió l’Anna i l’Esteve ens han presentat l’activitat que estan dissenyant titulada “Coronavirus, sí? Diftèria, no? Cal vacunar-se de malalties gairebé oblidades?”. En aquesta activitat es proposa un joc de rol d’un debat televisiu on es debat la necessitat de la vacunació a partir de les defenses de l’organisme i els requeriments de la societat. Podeu trobar la presentació de l’activitat aquí.
A partir de les seves idees, ens van plantejar diversos dubtes o reptes de l’activitat que havien identificat, per exemple, si donar a l’alumnat moltes notícies i informacions diferents, o si, per contra, donar poca informació i molt triada. També van plantejar el dubte de com aconseguir una activitat autèntica si l’alumnat ràpidament podia veure quin era el posicionament del professorat vers les vacunes, que va obrir un torn de debat al voltant de l’activitat.
En Julià apunta que quan hi ha falta de diferents arguments l’activitat deixa de ser autèntica i que, a vegades, cal fer “d’advocat del diable” per tal que sorgeixi l’argumentació. L’Elena, d’altra banda, comenta que el fet que aparegui la font de la informació pot fer decantar molt la balança, i si no és l’objectiu de l’activitat, proposa potser treure la font. La Neus apunta que estaria bé afegir documents del moviment antivacunes que no només siguin de premsa. La Begoña B. ens comparteix un article sobre les vacunes publicat a Enseñanza de las ciencias.
A partir d’aquestes primeres intervencions l’Anna i l’Esteve comenten que l’objectiu de l’activitat és justament treballar la capacitat d’argumentació de l’alumnat.
La Neus ens fa plantejar fins a quin punt la ideologia influeix en l’argumentació, i apunta que el tema de les vacunes segueix generant molta controvèrsia. La Mei, d’altra banda, comenta que el fet de forçar un grup a favor i un grup en contra promou que els acostumem a “manipular” l’argumentació i suggereix buscar la manera de que surtin diferents arguments que siguin reals. La Mariona comenta que no es pot separar el missatge de l’emissor, i que davant d’un text, l’alumne es posiciona amb tots els elements, tenint també en compte que s’ha d’incloure el nivell emocional. El Miquel afegeix que aquest és un tema que ens pot portar a discutir a l’aula sobre fins a quin punt la llibertat individual passa per davant de la del grup.
El Jordi destaca que necessitem que hi hagi un conflicte perquè l’alumnat discuteixi, i proposa situar el conflicte socio-científic de les vacunes des de la posició que aquestes funcionen, i el debat gira al voltant de quin risc assumim o no. A més més, apunta que tots tenim biaixos, i que una de les coses que hauríem d’aprendre és a detectar-los i identificar els nostres per ser-ne conscients. La Laia, recuperant el debat de l’inici, apunta que la font és molt important per confiar o no en una informació. El Víctor planteja el problema de quan hi ha persones que no comparteixen el mateix marc de valors.
L’Esteve llença un nou dubte que els hi va sorgir i és com encaixa la plantilla de pensament crític que estem utilitzant per dissenyar amb altres elements necessaris pel professorat, com ara els criteris d’avaluació, les competències, etc. La Neus apunta que les competències del currículum són canviants i només de l’àmbit català. El Jordi comenta que al professorat li va bé criteris en una activitat concreta, i per tant criteris vinculats a un instrument concret, que sí que podria ser d’utilitat.
A la segona part del LIEC hem començat a parlar sobre la estructura de la publicació que estem pensant sobre pensament crític. Es proposa que els contextos de pensamentít crics que es pensaven vagin lligats a les activitats d’aula d’exemple. Es proposa per la següent sessió començar a formar equips per dissenyar activitats o veure quins són els contextos que ja tenim o que podem aprofitar.
Podeu consultar aquí la presentació de la sessió.
